Buscant el teu lloc al món

Molts dies et lleves mirant d'afrontar el dia amb el més gran dels somriures, pensant que sí, que aquest cop serà diferent, que ja és hora de menjar-te el món. Però sense saber ben bé perquè, tornen a assetjar-te totes aquelles preguntes que no et deixen avançar ni continuar. No ets capaç d'endreçar totes les idees, ni de vèncer les inseguretats o les pors. Et vas fent petita i més petita, fins a creure que ets un ésser insignificant a qui no importes de cap de les maneres. El món t'ofega i per més que mires de respirar, sents que et falta l'aire. El teu voltant t'estén el braç, però ni tan sols ets capaç d'aferrar-t'hi. Ets tan orgullosa, que creus que tu sola, com per art de màgia, t'en sortiràs. I l'endemà tot comença i continua igual, buscant el teu lloc al món.